dilluns, 9 de desembre del 2013

Carta als Reis Mags d'Orient


Sant Joan de les Abadesses
Nadal 2013

Estimats Reis,

De bell nou ens porteu la dolça i esperençadora il·lusió de cada any. Els nens ja fa dies que ens demanen quan farem la carta als reis mentre miren envadalits totes les revistes de joguines que ens han deixat a la bústia de casa. No hi ha pàgina que es quedi lliure dels seus desitjos. En especial el petit de la casa que, si d'ell depengués, ho demanaria tot; tan és que sigui un cotxet de nines per les que mai ha mostrat interès per jugar, o una moto per nens encara més petits... A en Berenguer li il·lusiona tot!

Tenint això en ment, entendreu que tot allò que ens porteu serà benvingut tot i que, per la millor convivència de tots plegats, els pares agrairíen que no fos res de gaire volum, ni gaire sorollós, ni que pugui incitar a la violència. Ja ens costa prou habitualment mantenir aquests tres aspectes...

De tota manera, ens plau donar-vos alguna idea més per facilitar-vos la feina si manca la imaginació. Així doncs, de petits a grans:

BERENGUER:
És el que més s'entreté amb qualsevol joguina, el que més sap recrear històries i fer volar la imaginació... A casa el cotxet es converteix en talla gespa, ens fa uns menjar increïbles de la cuineta, i bombers i policies de playmòbil han disfrutat jugant amb ell ;-)
En Berenguer demana cotxes, molts cotxes, una estació de bombers, un personatge de les tortugues Ninja (per no ser menys que els seus germans), un dinosaure molt gros i que es mou per tots costats que va descobrir l'altre dia jugant a la peluqueria, un joc de taula que es diu "Gastón Cabezón",  qualsevol joc de construcció, qualsevol joc de simulació d'algún ofici com el de bomber, paleta, mecànic, metge... Vaja, com he dit, ho vol tot. Ah, i un casc per anar a esquiar ara que comença la temporada.

GUIU:
El veureu sempre enfilant-se als arbres o fent piruetes per algun lloc. Té la tossuderia del pare i el geni de la mare i el resultat, a vegades, és una bomba de rellotgeria que ens posa a prova a tots. Per sort, tot i que acostuma ser el més fràgil, sempre desprèn una alegria i una energia que s'encomana i ens fa riure a tots, i quan no té la competència dels seus germans, és un angelet encantador que es fa estimar molt.


En Guiu té molt clar lo que vol demanar als reis. Ell vol una figura de les tortugues ninja (menys en Leonardo que ja surt al camió que també demana i ull que les figures han de cabre al camió), el Vehicle Shell Raiser Van (o sigui, el camió de les tortugues ninja), cotxes Hot wheels, algún circuit Hot wheels (li fa especial gràcia l'Atac del T-Rex), qualsevol Transformer ( una mena de camions que es coverteixen en robots o monstres -difícil de classificar), un joc de taula que es diu "La cucaracha",  un Tot Terreny teledirigit, i per desgràcia dels seus pares també demana una bateria o una guitarra i unes armes amb darts... I moooltes altres coses que ara no recordo. I els seus pares també proposen algún puzzle xulo (doncs realment s'entreté molt fent-ne), i algún llibre nou que li pugui agradar ara que comença a llegir força bé. I quelcom útil, genolleres pels pantalons!

PAU:
És el gran de casa i sovint li reclamem que sigui més madur del que li tocaria ser, però, tot i que a vegades és una mica massa despistat i s'encanta fàcilment, és responsable i sap tenir cura dels seus germans quan li toca. I per fortuna de tots nosaltres és divertit i una mica pallasso. Li encanten els esports, tots, amb això ha sortit com el pare, fins i tot amb les excepcions: la natació. Però és un crac jugant a futbol, es veu que estila a l'avi Àngel... El temps dirà!

En Pau demana una flauta per l'escola, i una guitarra (els seus pares encara no han descobert perquè ja que no vol fer música), i una tortuga ninja per acabar la col·lecció que han començat els seus germans, i una bici força gran per poder pasar la seva amb en Guiu, i ja de pas un casc de conjunt, també ha posat molt d'ènfasis en una mena de cotxe teledirigit que es diuTurboSnake; també un d'una calabera que es diu Cazafantasmes tot i que ls seus pares aboguen més per un joc estil Subbuteo (d'11 jugadors)', però a en Pau qualsevol joc de taula li agrada. Per suposat, qualsevol tema relacionat amb el futbol, sempre és un encert, sigui equipació, pilotes etc. (bé, això també serveix per els seus germans), també s'agrairan (tot i que ell no ho demani) mitjons, calçotets tipus boxers, samarretes interiors, etc.

GEMMA:
Sempre diu que és una enamorada dels seus nens i no porta massa bé separar-se d'ells cada cop que ha de marxar per feina. Aquest any se li plantegen canvis laborals només començar l'any però sembla que serà per a bé i ella n'està motivada que és el més important. Esperem que tot vagi bé.

La Gemma demana roba, qualsevol peça de roba serà benvinguda. Li agraden els vestits o camises de Desigual, Custo o similar. També li aniria bé un bolso amb pell de tons marrons de fons. A Desigual n'hi ha de molt xulos. En fi qualsevol cosa anirà bé per encarar la nova temporada. Ah, i el lsofà llit per l'habitació de convidats que tenim, a veure si aquest any hi ha sort.

CARLES:
És el gran de casa i, tot i que de tant en tant fa bestieses que fan enfadar la mare, sort en tenim d'ell que sempre està diposat a ajudar-nos a tots. És qui s'aixeca a fer els bibis d'en Berenguer, qui té més paciència amb en Guiu i qui dóna tots els consells de futbol a en Pau.

En Carles demana feina, molta feina a la feina i posats a demanar també demana  roba... jerseis a la moda, algún calçotet tipus boxer, qualsevol cosa de pàdel ara que s'hi ha aficionat, algún vi bò, alguna delicatessa... En fi, ja el coneixeu.

Ara bé, si hi ha quelcom que desitgem de debò és que tots continuem estant sans i que sapiguem disfrutar i apreciar tot allò que tenim.

Moltes gràcies i fins l'any que ve.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Boc d'una mare despistada


Quan m’estava plantejant fer aquest bloc em vaig plantejar titular-lo “bloc d’una mare despistada”. Ho tenia força clar, massa clar. Però tanta clarividència no deu ser bona... Vaig acabar negant-me aquesta opció: no em donava gaire bona publicitat que diguem.

Però sí nois, sóc despistada i cada cop més. Ves a saber potser són els primers símptomes d’un alzheimer massa proper, o simplement es que el meu cap ja no pot retenir res més... Ves a saber!

Recordo que durant el meu primer embaràs em vaig llegir uns quants llibres sobre embaràs i maternitat (cosa que ja no vaig  fer en cap dels altres embarassos) i en algun d’aquests explicava que durant l’embaràs es redueix el cervell (si,ja sé que dit així no sembla gaire científic que diguem) i les dones ens concentrem només en el fill que portem a dintre. Això fa que tinguem una facilitat increïble per oblidar tot allò que no té a veure amb el nostre fill. En fi, la qüestió és que sempre m’he quedat amb el dubte si recuperàvem la nostra memòria anterior, doncs en tinc seriosos dubtes.

D’acord, assumeixo que sóc despistada, que algun cop he endreçat la cullera al calaix dels mitjons, i els mitjons a dintre el calaix del pa, però encara tinc mala consciència del dia que em vaig descuidar de la festa de carnestoltes de la guarderia d’en Guiu, o el dia que em va passar per alt la seva revisió mèdica. Això amb en Pau no m’havia passat mai a la vida! Em vaig sentir una mare fracassada!

Fa quinze dies que varem anar a Molló Parc http://www.molloparc.com/ . No entraré ara a discutir les excel·lències d’aquest parc al costat de casa, si no, a recordar els “petits” despistaments del dia. Era festiu i feia un dia preciós per lo que varem decidir anar a Molló Parc. Hi havíem anat feia un any però ens havien recomanat una segona visita per les grans millores que havien fet. I sí, varem gaudir d’un dia tardorenc ben assolellat en plena natura i veient i coneixent animals “salvatges”. Varem fer un pícnic al costat del riu i ... varem perdre un pilot de coses. Primer el meu mòbil, el dia a la butxaca de la jaqueta i bé, algun ós bru deu està trucant els seus parents eslovens ara com ara. Segon la jaqueta d’en Guiu, tot i que la vaig poder recuperar després de recular quasi tot el camí i acabar amb la llengua tocant a terra. I tercer la càmera de fotos! Per sort aquesta l’he recuperat aquesta setmana. Ens l’haviem descuidat al bar el Casal de Camprodon on havíem anat a berenar. Quin greu m’hagués sabut perdre més de 200 fotos i el reportatge fotogràfic d’un dia tan esplèndid. Bona gent la del casal http://www.camprodoncomercial.com/CA/374/establiments-associats/bars-9-/bar-el-casal.html

D’acord, tenir tres fills ha augmentat el meu despistament, o pitjor he multiplicat per tres els meus oblits. En fi, esperem no descuidar-nos cap fill enlloc!

dijous, 13 d’octubre del 2011

De mi i de la societat 2.0


 
Fa dies que em dic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sense bloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixi o li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més, estem en la societat del  2.0, i el no tenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc no tens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai, pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah, però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella cara de tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un joc d’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en el temps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi,  que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altre planeta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!

I mentre reflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrers cinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... de sobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nens preciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avança massa ràpid...