De mi i de la societat 2.0

 

Fa dies que em dic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sense bloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixi o li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més, estem en la societat del  2.0, i el no tenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc no tens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai, pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah, però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella cara de tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un joc d’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en el temps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi,  que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altre planeta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!

I mentre reflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrers cinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... de sobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nens preciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avança massa ràpid...