Boc d'una mare despistada

Quan m’estava plantejant fer aquest bloc em vaig plantejar titular-lo “bloc d’una mare despistada”. Ho tenia força clar, massa clar. Però tanta clarividència no deu ser bona... Vaig acabar negant-me aquesta opció: no em donava gaire bona publicitat que diguem.

Però sí nois, sóc despistada i cada cop més. Ves a saber potser són els primers símptomes d’un alzheimer massa proper, o simplement es que el meu cap ja no pot retenir res més... Ves a saber!

Recordo que durant el meu primer embaràs em vaig llegir uns quants llibres sobre embaràs i maternitat (cosa que ja no vaig  fer en cap dels altres embarassos) i en algun d’aquests explicava que durant l’embaràs es redueix el cervell (si,ja sé que dit així no sembla gaire científic que diguem) i les dones ens concentrem només en el fill que portem a dintre. Això fa que tinguem una facilitat increïble per oblidar tot allò que no té a veure amb el nostre fill. En fi, la qüestió és que sempre m’he quedat amb el dubte si recuperàvem la nostra memòria anterior, doncs en tinc seriosos dubtes.

D’acord, assumeixo que sóc despistada, que algun cop he endreçat la cullera al calaix dels mitjons, i els mitjons a dintre el calaix del pa, però encara tinc mala consciència del dia que em vaig descuidar de la festa de carnestoltes de la guarderia d’en Guiu, o el dia que em va passar per alt la seva revisió mèdica. Això amb en Pau no m’havia passat mai a la vida! Em vaig sentir una mare fracassada!

Fa quinze dies que varem anar a Molló Parc http://www.molloparc.com/ . No entraré ara a discutir les excel·lències d’aquest parc al costat de casa, si no, a recordar els “petits” despistaments del dia. Era festiu i feia un dia preciós per lo que varem decidir anar a Molló Parc. Hi havíem anat feia un any però ens havien recomanat una segona visita per les grans millores que havien fet. I sí, varem gaudir d’un dia tardorenc ben assolellat en plena natura i veient i coneixent animals “salvatges”. Varem fer un pícnic al costat del riu i ... varem perdre un pilot de coses. Primer el meu mòbil, el dia a la butxaca de la jaqueta i bé, algun ós bru deu està trucant els seus parents eslovens ara com ara. Segon la jaqueta d’en Guiu, tot i que la vaig poder recuperar després de recular quasi tot el camí i acabar amb la llengua tocant a terra. I tercer la càmera de fotos! Per sort aquesta l’he recuperat aquesta setmana. Ens l’haviem descuidat al bar el Casal de Camprodon on havíem anat a berenar. Quin greu m’hagués sabut perdre més de 200 fotos i el reportatge fotogràfic d’un dia tan esplèndid. Bona gent la del casal http://www.camprodoncomercial.com/CA/374/establiments-associats/bars-9-/bar-el-casal.html

D’acord, tenir tres fills ha augmentat el meu despistament, o pitjor he multiplicat per tres els meus oblits. En fi, esperem no descuidar-nos cap fill enlloc!

De mi i de la societat 2.0

 

Fa dies que em dic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sense bloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixi o li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més, estem en la societat del  2.0, i el no tenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc no tens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai, pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah, però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella cara de tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un joc d’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en el temps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi,  que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altre planeta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!

I mentre reflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrers cinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... de sobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nens preciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avança massa ràpid...